Bohumil Hrabal

L'haver de pensar un llibre que em va agradar llegir per posar en aquest meu perfil em va fer recordar l'època en que la meva amiga Eva vivia a casa nostra. Inicialment havia vingut per estudiar castellà.... ingènua! al mig de Catalunya, en un poblet petit del Berguedà...

Naturalment, intel·ligent com era, en poc temps parlava català amb molt poquet accent que la gent li deia si era de Lleida. Jo la vaig anar a trobar per aprendre txec, ja que teníem amics a l'aleshores Txecoslovàquia. El resultat? Una mica de txec he après i ella, ella és la primera traductora txec-català de la República Txeca moderna. També és traductora txec-espanyol.
D'aquella època ens queda una forta i consolidada amistat i unes quantes aficions compartides i intercanviades: Bohumil Hrabal em va entusiasmar, vàrem llegir-lo en català totes dues, ja que encara no es trobava en txec com a escriptor maleït que havia estat. Vam sentir la seva mort, mort desitjada per ell mateix. Jo li guardava els retalls dels comentaris de cada novel·la que es publicava, traduïda per la seva biògrafa Mònika Zgustová, i ella em portava videos d'adaptacions de novel·les seves que es començaven a fer.

Quan visito Praha, i procuro que sigui almenys un cop l'any, anem a fer una cervesa al "Tigre daurat" "U zlatého tygra", la cerveseria on acostumava anar Bohumil Hrabal i que encara és com era fa trenta anys, i comencem a recordar els nostres "vells" temps, les tres sessions del Verdi, la golfa sobretot, quan l'Eva deia que no s'ho creurien a casa seva que a les dues de la matinada comencés un pel·lícula al cinema. L'arribada a casa ja el dissabte de matinada, ens escalfàvem una sopa morava, blanca, amb xampinyons, col, mongeteta blanca i crema de llet (smétana), que havíem fet el divendres a la tarda mentre practicàvem o txec o català o castellà, i es llevava el meu marit molt d'hora quan encara xerràvem animadament. Almodòvar, Ripstein, Naguib Mafuz, Kundera, Kolia, Dvorak (no li puc posar l'accent a la r), Raimon, la Patum, n.3 de Rachmaninof, trompeta de Santana, Martinü, Queen, Moustaki, Serrat, Sabina, Smétana, Picasso, Gaudí, la Barceloneta, el bon soldat Sveik... després arxivàvem els fulls del Verdi en una carpeta verda i dormíem una mica.

Els meus fills i jo encara ens acomiadem i ens enviem sms dient: pusu!