diumenge 13 d’abril de 2008

Antropologia social i cultural

Passat el temps que hom ha de fer el que ha de fer (estúpida tautologia que només vol dir que no pots fer el que t'agradaria), vaig plantejar-me tornar a estudiar, o millor dit, estudiar monogràficament, ja que sempre he continuat estudiant. Què m'agradaria esbrinar, conèixer en profunditat, què m'inquieta?

Resposta:

La humanitat. El parentiu - la família - les aa.vv - les tribus urbanes - els ajuntaments - les comunitats de regants - la desobediència civil - el moviment okupa - la cultura Jumming - l'autogestió SaoPaulo - les religions - el futbol - network i netpeople - globalització - batejoscomunionscasaments - presons - jurats populars - animals domèstics - publicitat - alienació - consum - paraísos naturals - empreses - multinacionals - autònoms - migracions - rsc - ongs - cultura d'oci - societat del benestar - gastronomia - lobbys - esport professional...

Totes les relacions humanes fruït de la història, de les guerres, de les revolucions, de la tecnologia, de la sequera, de les migracions, del canvi climàtic, d'internet, de l'opressió, de la rebel·lió, de la tirania...

Em penso que es tracta d'una ciència aplicada que es diu...

antropologia social i cultural.

M'hi dedicaré monogràficament en la meva jubilació.

Una lectura per a tothom: El discurs fúnebre de Pericles. GENIAL!

Una pel·lícula també per a tothom: "La estrategia del caracol". GENIAL!

2 comentaris:

cuquetafera ha dit...

M'has fet pensar en una peli que vas anar a veure al Verdi ja fa anys que anava sobre un enterrament. Crec que també era sudamericana i havien de portar el mort al seu poble natal... te'n recordes de quina era?

CARME CEREROLS ha dit...

Era "Guantanamera", una mica menys àcrata que "la estrategia...", però amb molta gràcia i, sobretot, desmitificant tota la solemnitat i cerimònia al voltant de la mort que practiquem en la nostra cultura europea.