Poder polític i participació ciutadana

La clau de...

... del futur està en el passat.

Estem al món Web 2.0, el món on el consumidor influeix en l'estratègia de l'empresa, on s'estableixen xarxes de comunicació, de pensament, que travessen fronteres (és una frase feta, fa temps que no n'hi ha), el món que ens ubica i ens localitza a cada moment del dia, on tots saben o poden saber el què penso, el què faig, un món una mica caòtic que ha crescut desordenat: tenim tots els oceans del món i la majoria pesquem en el mateix llac, només uns pocs arriben a tota la massa aquàtica, els bons, els potents, els que realment tenen quelcom a dir, quelcom d'innovador, és clar i que els altres, els que ho llegeixen, es limiten a fer ressò i a escampar-ho al seu llac.

Jo somnio en retornar als orígens de la democràcia, al sistema assembleari, sí, no desvariejo no, al sistema que no va ser possible quan va començar el creixement demogràfic, encara que modernament, al Brasil i d'altres llocs del continent sud americà, s'hagin fet experiments a petita escala.

Bàsicament es tracta de que tots podem opinar, no votar solament, opinar, dir la nostra. La democràcia és una fal·làcia tal com diu Fernando Savater al seu "Manifiesto contra el Todo", no hi ha dues opinions iguals, dues persones amb coincidències sobre justícia, gestió de l'aigua o sistemes penitenciaris; per tant no hi ha tampoc uniformitat dins els partits polítics i desvirtua el lideratge i la representació, sobretot la representació dels mateixos al gruix dels votants.

El món Web ... 3.0 serà el de la influència política del ciutadà, on arribarà el missatge majoritari (encara no s'ha inventat la gestió de les minories) per a cada tema en concret, on no hi haurà un sí o un no, sense matisos a tot un programa, on triomfarà el que escolti - llegeixi - empatitzi - gestioni la opinió, no el vot, de la majoria.

S'han de treure barreres, sí, encara, l'accés a aquesta opinió del ciutadà encara és voluntària, depèn del polític si entra o no a la lectura de les modernes "cartes al director" en forma de blogs, bústies de suggeriments, etc. Hi ha d'haver, com a l'empresa, voluntat d'obrir el canal de participació, compromís d'acceptar les noves demandes socials i canviar radicalment el model de gestió pública.

Segueixo somniant.