Mevlana va ser un savi sufí del s. XIII, fundador d'un estil de vida que practiquen el seus seguidors, els "dervitxes".
Després de visitar recentment la ciutat de Konya, a Turquia, he conegut la seva existència i una mica la seva filosofia. Resulta que l'Unesco va declarar l'any 2007 any de Mevlana. El que és més conegut és la dansa dels seus seguidors, amb vestit blanc i barret alt marró, encara que molta gent ho confon amb danses populars turques.
Només resumiré la seva filosofia tal i com ens la va explicar el guia turc:
"Morir abans de la mort"
Dins nostre hi ha l'esperit, que és pur, el cos, que anomenen "cadàver" és el que necessita tres vestits, l'últim model de mòbil, un determinat cotxe, etc. per això ens hem de morir, llavors les autèntiques necessitats només seran les del esperit: el necessari per viure i la resta compartit amb els altres.
La dansa comença amb una capa negre damunt, representa la vida mundana, un cop es concentren els dervitxes, amb l'ajut de la música sufí, principalment amb el so de la flauta "ney", es treuen la capa i sorgeix el blanc de la puresa i la ingenuïtat. Una mà parant l'energia de l'univers, amb el braç estirat amunt i l'altra amb el palmell cap avall escampant pel terra la mateixa energia. Comencen a girar amb el cap mirant al cel i la ment en blanc fins arribar a l'estat alterat de la consciència, en trànsit.
Hi ha agrupacions de dervitxes per tot el món, no cal ser musulmà, és més un estil de vida i no són tampoc monjos, cadasqun d'ells (o elles) tenen una feina, una família.
És la conexió espiritual que a partir del s.XX amb l'aparició de l'estrés de la vida moderna es cerca de diferents maneres, i per major quantitat de persones: ioga, budisme, coatching, estades a l'Índia, fundacions a l'Àfrica, ... però que sempre ha estat una constant en totes les époques, els dervitxes, els masons, l'opus, les religions tradicionals.
